Si a l’última publicació donàvem alguns consells sobre l’ús dels textos i les tipografies, aquest cop us presentem alguns grups de les tipografies que més s’utilitzen en el món empresarial, en el de la publicitat, el màrqueting i el disseny web; i quins són els seus usos principals. Què és millor per a un cartell publicitari? Què va més bé per al logotip de la teva empresa? Us en fem cinc cèntims.
Primer de tot, cal distingir entre famílies de tipografies.
- Les tipografies amb serifa. Aquestes són les tipografies que provenen directament de les antigues lletres romanes i gregues esculpides a la pedra. Era més senzill afegir-hi aquestes petites ornamentacions a algunes parts de la lletra per desbastar millor la pedra nua. Combinen traços gruixuts i fins. Essent una tipografia molt usada des de segles, és a la que més s’hi ha acostumat la vista: les serifes actuen com a enllaços entre lletres i faciliten la lectura. Sovint s’utilitzen en grans blocs de text, i també tenen cabuda a Internet. Es fa servir sovint per marques (i productes) que volen transmetre cert classicisme, però també un toc d’elegància i savoir faire. Presenten diversos subtipus, com les romanes i les egípcies.
Alguns exemples de tipografies amb serifa: Times New Roman, Courier, Garamond, Book Antiqua, Georgia...
- Les tipografies lineals: també conegudes com a Sans-Serif (sense serifa). Són aquelles que no tenen serifa i, per tant, gaudeixen d’un acabat més recte, lineal; i gairebé no tenen contrastos entre línies, com les anteriors. La seva lectura és més fàcil, per exemple, en pantalles i en el món digital; i per això sovint han estat utilitzades en el món de la publicitat, que utilitza frases més curtes, i no tant els textos llargs. Transmeten modernitat, seguretat, neutralitat i, en ocasions, minimalisme.
Alguns exemples de tipografies lineals: Arial, Futura, Tahoma, Verdana, Helvetica...
- Les tipografies manuscrites: són aquelles que intenten imitar una escriptura manual, de lletres sovint lligades, i amb tendència a la cursiva. En alguns casos, són creades a partir del traç humà real. Són poc llegibles en grans quantitats, i per això es fan servir més aviat en títols, cartells o logotips. En imatges de marca, transmeten creativitat, frescor, proximitat i una personalitat que pot variar molt d’una font a una altra. Ideal per apropar-se als clients. Inclou les d’estil més cal·ligràfic, d’altres més gestuals i les de tipus gòtic, per exemple.
Alguns exemples de tipografies manuscrites: Vivaldi, Mistral, Belinda, Rising Star, Mystique Marker...
- Les tipografies decoratives: abasten un gran ventall de possibilitats i no s’adiuen amb les característiques de les anteriors tipografies. Creades per a cartells i reclams publicitaris (en textos llargs es tornen, habitualment, il·legibles i cansen el lector), són tipografies especials i molt diferents entre elles: algunes, amb traços exageradament gruixuts; d’altres, amb línies intercalades; algunes que obvien una part del traç, d’altres que tenen formes molt més sinuoses o rectes... Permeten desmarcar-se de la resta de marques i productes obtenint un caràcter únic.
Alguns exemples de tipografies decoratives: Allegro, Bauhaus, Jokerman, Megadeth, Stencil...
A Oh! Comunicació coneixem els usos de les tipografies i les apliquem a la nostra feina. Treballem plegats?